{"id":6,"date":"2014-03-26T14:23:37","date_gmt":"2014-03-26T14:23:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.implantcoclear.cat\/blog\/?page_id=6"},"modified":"2019-10-21T13:24:03","modified_gmt":"2019-10-21T13:24:03","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.implantcoclear.cat\/?page_id=6","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/span>Luigi Galvani, a It\u00e0lia, treballant en la dissecci\u00f3 de l\u2019anca d\u2019una granota, accidentalment fou tocat en el seu bistur\u00ed per una espurna el\u00e8ctrica generada per una m\u00e0quina el\u00e8ctrica que tenia al costat i, amb gran sorpresa, va observar com l\u2019anca es contreia i ho va atribuir a un flux el\u00e8ctric transportat pel nervi ci\u00e0tic de la granota. Va publicar aquesta experi\u00e8ncia el 1791, en el seu tractat: De viribus electricitatis in motu musculari.<\/em> \"\"Alessandro Volta (1754-1827) inventa la primera pila el\u00e8ctrica, anomenada pila de Volta i prova d\u2019estimular amb ella els ulls, la llengua i l\u2019o\u00efda. En la seva pr\u00f2pia o\u00efda, en el canal auditiu extern, va col\u00b7locar 2 el\u00e8ctrodes amb puntes arrodonides i va fer passar entre ells un corrent de 50 volts, aconseguint com a conseq\u00fc\u00e8ncia sensacions auditives. El 1800 ho comunica per carta al president de la Royal Society: \u201cEn el moment en que vaig tancar el circuit, vaig comen\u00e7ar a sentir un so, millor dit, un soroll\u2026 el vaig continuar sentint sense parar mentre passava el corrent\u201d. \u00a0<\/span><\/p>\n

\n\n\n\n\n
\"\"<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
\n
Pila de Volta<\/small><\/i><\/span><\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

Andreev, Gersuni i Volkov, el 1932 comuniquen el seu treball: Excitabilitat el\u00e8ctrica de l\u2019o\u00efda humana. Efecte dels corrents alterns sobre l\u2019aparell auditiu afectat<\/em>. Surt publicat el 1935, a R\u00fassia en el \u201cJour Physiol\u201d. \"\"Andre Djourno, a Fran\u00e7a, el 1953, inicia els seus treballs estimulant amb electricitat diversos nervis, inserint-hi el\u00e8ctrodes. El 1957 un otorinolaring\u00f2leg franc\u00e8s, Eyries, li fa una consulta sobre la possibilitat d\u2019implantar una pacient que havia quedat sorda i amb par\u00e0lisi facial com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una cirurgia pr\u00e8via en la qual se li havia extirpat un colesteatoma de l\u2019o\u00efda mitjana. La pacient es va implantar el 25 de febrer del 1957 i se li \"\"va col\u00b7locar un el\u00e8ctrode en el nervi sacular de l\u2019o\u00efda. La pacient va tornar a escoltar sorolls i a comprendre algunes poques paraules, per\u00f2 amb el temps va deixar de funcionar. El Dr. Eyres la va tornar a implantar amb \u00e8xit durant un temps, per\u00f2 al deixar de funcionar de nou, no van tornar a insistir i no implanten a m\u00e9s pacients. Djourno creia que els seus treballs eren pel benefici de la humanitat i que, per tant, no es podia lucrar amb ells; \u00e9s per aix\u00f2, que no registra el seu invent i es nega a vendre els drets a qualsevol firma comercial. Possiblement per aquest fet, que el va deixar sense fons per la seva investigaci\u00f3, no va poder continuar implantant. El 1958, Maspetiol, un altre metge franc\u00e8s, implanta una pacient d\u2019origen vietnamita amb resultats similars als de Djourno. Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, es deixa d\u2019implantar a Fran\u00e7a. No obstant, Djourno continua estimulant l\u2019o\u00efda amb el que avui seria el Test d\u2019Estimulaci\u00f3 del Promontori, que es fa servir per saber si l\u2019implant t\u00e9 possibilitats d\u2019\u00e8xit, al seleccionar els casos. <\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s de les experi\u00e8ncies de Djourno, diversos equips van voler continuar les l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 iniciades. Cap a 1960, el Dr. William House, de Los \u00c0ngeles (EUA), va iniciar una s\u00e8rie d\u2019experiments amb estimulaci\u00f3 monocanal i multicanal en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els germans James H. Doyle i el Dr. John B. Doyle, Jr. Al 1961, House va realitzar el primer implant coclear monocanal \"\"en un pacient amb sordesa profunda per otosclerosi avan\u00e7ada. Aquesta \u00e9s la primera col\u00b7locaci\u00f3 d\u2019el\u00e8ctrodes dins la c\u00f2clea.<\/span><\/p>\n

Blair Simmons, de la Stanford Universitat, a San Francisco (EUA), al 1964, implanta a un pacient amb m\u00faltiples el\u00e8ctrodes per\u00f2 els resultats no van ser molt alentidors i per aix\u00f2, abandona el seu projecte. Michelson, al 1968, insereix el\u00e8ctrodes dins de la c\u00f2clea d\u2019animals i demostra, contra el que es creia, que aquests es poden mantenir durant molt de temps all\u00e0 sense que es produeixi dany a les c\u00e8l\u00b7lules.<\/span><\/p>\n

Als anys 60, van haver diversos avan\u00e7os que van tenir un impacte significatiu sobre l\u2019evoluci\u00f3 dels implants coclears. El microscopi quir\u00fargic va obrir un ampli ventall de possibilitats. Cap a finals d\u2019aquella d\u00e8cada, House implanta varis el\u00e8ctrodes a l\u2019interior de la c\u00f2clea de Charles Graser, un profess\"Dr-House\"<\/a>or de secund\u00e0ria que es va quedar sord com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019estreptomicina. En aquell temps, els cables sortien a trav\u00e9s de la pell i es connectaven a computadores i generadors d\u2019est\u00edmul el\u00e8ctric que ocupaven tot un escriptori.<\/span><\/p>\n

El Dr. House aconsegueix al maig de 1972 el primer implant port\u00e0til, que el pacient podia portar per si mateix permanentment. Llavors els cables dels el\u00e8ctrodes arribaven a una mena d\u2019endoll de baquelita que cargolat a l\u2019\u00f3s de darrera de l\u2019orella, sortia a trav\u00e9s de la pell. Com \u00e9s l\u00f2gic, eren freq\u00fcents les infeccions a la pell.<\/span><\/p>\n

Al Congr\u00e9s Mundial d\u2019ORL celebrat a Ven\u00e8cia l\u2019any 1973, el Dr. House present\u00e0 els resultats de les seves investigacions sobre l\u2019implant coclear. El Dr. House fund\u00e0 llavors varis centres de co-investigadors dins dels Estats Units i tamb\u00e9 a l\u2019estranger. A un d\u2019ells, creat amb l\u2019Hospital Brit\u00e0nic de Buenos Aires, s\u2019implanta al 1979 el primer dispositiu de Llatinoam\u00e8rica.<\/span><\/p>\n

Paral\u00b7lelament a les evolucions a Calif\u00f2rnia, als anys 70 hi havia dos grups m\u00e9s treballant en el desenvolupament de l\u2019implant coclear: a Viena, \u00c0ustria, i a Melbourne, Austr\u00e0lia. Al 16 de desembre de 1<\/span>\"Hochmair\"<\/a><\/span>977, el professor Kurt Burian va col\u00b7locar un implant coclear multicanal. El dispositiu va ser creat per els investigadors Ingeborg Hochmair-Desover i Erwin Hochmail, els quals van fundar MED-EL, companyia que fabrica implants coclears des de 1989.<\/span><\/p>\n

El professor Graeme Clark, en aquell temps Professor del Departament d\u2019Otorinolaringologia de la Universitat de Melbourne, liderava l\u2019equip que va desenvolupar el prototip d\u2019o\u00efda bi\u00f2nica a Austr\u00e0lia, el qual van implantar el seu primer pacient, Rod Saunders, al 1978.<\/span><\/p>\n

El prototip d\u2019implant coclear desenvolupat pel Professor Clark es pot veure al Museu Nacional d\u2019Austr\u00e0lia, a Canberra. \u00c9s part de la col\u00b7lecci\u00f3 adquirida per part del Museu al 2009 i on s\u2019inclou elements claus que van ser presents a la investigaci\u00f3 i desenvolupament de l\u2019anomenada o\u00efda bi\u00f2nica, com el prototip d\u2019implant coclear multicanal que va rebre Rod Saunders al 1978 (ja que li va fallar al 1983 i el van reempla\u00e7ar per un model m\u00e9s modern). Aquest nou model que li van<\/span>\"\"<\/span> posar era el Nucleus 22, de la casa Cochlear, el primer implant coclear multicanal que es va comercialitzar.<\/span><\/p>\n

Al desembre de 1981, el implant coclear australi\u00e0 va rebre l\u2019aprovaci\u00f3 del Departament d\u2019Alimentaci\u00f3 i Medicaments (la FDA) per poder ser servit per adults als Estats Units d\u2019Am\u00e8rica. Al 1990, la FDA va baixar l\u2019edat aprovada per la implantaci\u00f3 coclear a dos anys, despr\u00e9s a 18 mesos al 1998 i finalment fins a 12 mesos d\u2019edat al 2000.<\/span><\/p>\n

Al llarg de la d\u00e8cada de 1990, els grans components externs de l\u2019implant coclear, que eren corporals, van tornar-se cada cop m\u00e9s, gr\u00e0cies als aven\u00e7os en l’electr\u00f2nica en miniatura. Per a l’any 2006, la majoria de nens en edat escolar i els adults utilitzen un petit processador de veu darrere de l’orella (BTE).<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n\n
\"cochlear\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/span><\/td>\n\"Gaes-una-marca-Amplifon-WEB\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\"MED-EL_red_small\"<\/a><\/span><\/td>\n\"2019Oticon_web\"<\/a><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Luigi Galvani, a It\u00e0lia, treballant en la dissecci\u00f3 de l\u2019anca d\u2019una granota, accidentalment fou tocat en el seu bistur\u00ed per una espurna el\u00e8ctrica generada per una m\u00e0quina el\u00e8ctrica que tenia al costat i, amb gran sorpresa, va observar com l\u2019anca es contreia i ho va atribuir a un flux el\u00e8ctric […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.implantcoclear.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/6"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.implantcoclear.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.implantcoclear.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.implantcoclear.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.implantcoclear.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.implantcoclear.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/6\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1236,"href":"https:\/\/www.implantcoclear.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/6\/revisions\/1236"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.implantcoclear.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}