El passat dia 1 d’octubre, es va publicar una important reforma de la normativa estatal sobre discapacitat i dependència. On els seus drets, autonomia, vida independent i accessibilitat universal pateixen un canvi molt significatiu com a model:
Text de la Llei 4/2026 de l’1 d’octubre:
Ley 4/2026, de 1 de octubre, por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2013, de 29 de noviembre, y la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia, para la extensión y refuerzo de los derechos de las personas con discapacidad a la inclusión, la autonomía y la accesibilidad universal conforme al artículo 49 de la Constitución Española.
La persona amb discapacitat comença a plantejar-se i ser vista tenint el dret a decidir, participar, comunicar-se, ser autònoma i formar part de la comunitat. Ja no es veu amb la necessitat de ser protegida o remarcant el dèficit que pateix.
El Text de la Llei remarca i garanteix els drets les persones amb discapacitat i la seva inclusió social. Incorpora, també, accessibilitat universal, ajustos raonables, intel·ligència artificial, participació comunitària i no-discriminació.
La Llei dicta, finançar, totalment o parcialment, actuacions perquè espais, serveis i entorns siguin accessibles. De fet, la mateixa accessibilitat universal es reconeix com un dret. L’autonomia, la inclusió social i la participació comunitària ix reforçada en el text. També, la independència, l’autodeterminació, l’elecció de la persona, l’atenció personalitzada i la vida en comunitat, junt amb els drets humans; és en el que es basa l’avançada cap a un model de dependència que canvia existencialment.
S’quipara dependència–discapacitat. On el Grau I de dependència → 33 % de discapacitat. I Graus II i III → 65 % de discapacitat.
Es reforça i potencia la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona, en lloc de decidir només en funció del seu grau de discapacitat o dependència. A més, s’amplien i transformen els serveis perquè la persona pugui continuar vivint al seu domicili o en entorns comunitaris. També, l’assistència personal deixa de ser tan sols per a treballar o estudiar, ampliant-se a personal per a la vida independent i la inclusió comunitària.
La Llei remarca que la teleassistència passa a ser un dret subjectiu, concebuda com un suport continu, personalitzat i adaptat a les seves circumstàncies. A més també reflecteix els nous models d’habitatge amb suport. Es permetrà que persones amb dependència puguin viure: en pisos o cases ordinàries amb un petit grup de persones; en habitatges propis, de lloguer o cedits; amb familiars o persones properes; compartint organització de les cures. L’objectiu és substituir progressivament la lògica residencial tradicional per models més domèstics, comunitaris i autònoms.
En aquest enllaç, podreu veure la Llei 4/2026 de l’1 d’octubre al complet:
https://www.boe.es/boe/dias/2026/10/03/pdfs/BOE-A-2026-20528.pdf
