El matí estiuenc i gairebé sufocant que feia a la capital d’Espanya el dia 6 de juliol convidava més d’un a refrescar-se de les altes temperatures, que superaven els 33 graus.

La Fundació Coca-Cola va celebrar en el encantador Teatre Maria Guerrero de Madrid, la XII Final Nacional dels Premis Buero de Teatre Jove. Premis que compte amb una bona consolidació al panorama de formació teatral espanyol i a la il·lusió de centenars de joves de tota la geografia estatal han participat amb entusiasme. El nom del premi es degut al famós novel·lista. Espanyol Antonio Buero Vallejo.

La gala va comptar amb la col·laboració del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports a través de l’INAEM (Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música) i fou totalment accessible, amb transcripció en directe a càrrec del CESyA, intèrpret de llengua de signes i bucle magnètic i accés per mobilitat reduïda.

Després de les diverses finals autonòmiques, van quedar quatre finalistes que es van repartir els premis d’aquest any.

Van guanyar tots els participants en aquesta final, així ho va demostrar amb el seu jovial comportament i aplaudint amb entusiasme a tots els premiats de les diverses categories. El màxim guardó fou per l’obra Tot Esperant de Samuel Beckett, interpretada pel Klunch Teatre de l’IES Celestí Bellera de Granollers (Barcelona).

També van arribar a aquesta final:

• Naün d’Antonio Gómez, interpretada per La Inestable 21, companyia juvenil de teatre, de l’Aula de Teatre de Lleia.
• Hoy es fiesta d’Antonio Buero Vallejo, interpretada pel Grupo de Teatro Escola del Valle del Ebro de l’IES Valle del Ebro de Tudela, Navarra.
• La noche del oso d’Ignacio del Moral, interpretada per Gaudint Teatre de l’IES La Nucia d’Alacant.

El jurat d’aquesta final va estar format, entre d’altres, per la dramaturga Paloma Pedrero, l’actriu Victoria Rodríguez, l’actor i director teatral Manuel Galiana i l’actriu Silvia Marsó, els quals parlant amb el representant de la Federación AICE en aquest esdeveniment, Antonio Simón, comprenien la importància de l’accessibilitat de les obres de teatre pels usuaris d’audiopròtesi i en particular, pels implantats coclears. Doncs com van argumentar, la interpretació teatral té recursos molts fets servir com són els ràpids canvis de ritmes quan es parla, passant d’un parlar pausat a un trepidant i ràpid, que acostumen a anar acompanyats amb moviments en els quals giren el cos, cosa que impedeix la lectura labial, ja que es dóna l’esquena al públic. Això requeriria, per tant, uns reajustament a l’hora de fer interpretació per usuaris d’audiopròtesi.

Així mateix es va valorar la importància que poden tenir per al nostre col·lectiu d’implantats coclears i usuaris d’audiopròtesi la pràctica de les arts escèniques, ja que és un bon complement formatiu i d’integració, on es posa en pràctica teràpies com la logopèdia, foniatria, habilitats socials, inclosos el llenguatge corporal.